GUIRA és un centre de psicologia sanitària infantojuvenil i d’adults creat des de l'experiència i des de la necessitat de crear un espai segur, proper i respectuós, on cada persona pugui sentir-se escoltada, compresa i acompanyada.
Aquí no cal arribar tenint les paraules exactes per explicar què et passa o com et sents. Hi trobaràs un espai on poder aturar-te, pensar, dubtar, entendre't i conèixer noves maneres d’afrontar allò que et fa mal.
A GUIRA sabem que cada persona té una història, unes necessitats i una manera única de sentir i viure el món. Per això, oferim un acompanyament individualitzat, basat en l’evidència científica, però també en el vincle, la confiança i el respecte pels ritmes de cadascú.
GUIRA neix per ser
far i refugi
Què és GUIRA?
Infantesa
A través del joc i del coneixent el desenvolupament dels infants, ens apropem al seu món per comprendre què necessita i ajudar-lo a expressar allò que encara no sempre pot explicar amb paraules. Oferim un acompanyament emocional, conductual i del desenvolupament, implicant la família sempre que sigui necessari.
Adolescència
L’adolescència és una etapa de canvis i construcció de la pròpia identitat que pot resultar complexa tant per a qui la viu des de dins com per a qui l’acompanya des de fora. La teràpia ofereix un espai propi, segur i lliure de judicis, des d’on afavorir la comprensió, la comunicació i la mediació, aportant eines per afrontar les dificultats amb més confiança i autonomia.
Edat adulta
Trenquem la idea que ser adult significa ser capaç de gestionar tot sense ajuda? Durant les etapes anteriors, sovint comptem amb persones que ens acompanyen, però, en arribar a l’edat adulta, sembla que haguem de saber afrontar-ho tot sols. Hi ha moments, però, en què necessitar acompanyament també forma part del camí i amb la teràpia, tot s'hi veu d'una altra manera.
T'acompanyem al llarg de totes les etapes vitals
De Guadalajara a Igualada
L’any 2016 em vaig acomiadar del poble on havia crescut, Alovera, i vaig a arribar a Igualada. Vaig cursar el Màster Universitari en Psicologia General Sanitària a la Universitat Autònoma de Barcelona. Canviar de comunitat autònoma també va significar descobrir una nova manera en la qual s’organitzen els recursos de salut mental, educatius i comunitaris i entendre la importància del treball en xarxa entre professionals.
La UAB no només em va oferir la formació habilitant, sinó que també em va portar persones. I, d'entre totes, n’hi ha dues que acabarien tenint un paper especialment important en la meva història personal i professional: l’Aylin i l’Alba.
Després de dos anys de màster i d’haver acabat les pràctiques en la sanitat pública, les tres compartíem una mateixa inquietud: imaginar un espai on poder cuidar la salut mental de la manera com nosaltres l’enteníem. Un lloc professional i rigorós, però també proper; on poder dedicar temps a comprendre cada cas i cuidar el vincle terapèutic. D’aquelles converses, d’aquella inquietud i de molta il·lusió va néixer, l’any 2018, ALA Psicologia, a Martorell, on també em podeu trobar.
Continuar aprenent
Acabar la universitat no va significar deixar d’estudiar. Més aviat al contrari.
Durant aquests anys he continuat formant-me en aquelles àrees que la pràctica clínica, els meus interessos i les persones que han anat passant per consulta m’han convidat a aprofundir: neurodivergències, avaluació i diagnòstic, psicologia infantojuvenil, d'adults, teràpia de parella, psicologia perinatal, català i, fins i tot, llengua de signes, d'entre altres.
I aquesta etapa de formació ha tingut un privilegi difícil de trobar només als llibres: poder conviure amb la pràctica clínica. Aprendre mentre acompanyava centenars de persones, escoltava històries molt diferents i descobria, una vegada i una altra, que la teoria és imprescindible, però que mai pot substituir la mirada individual cap a la persona que tens davant.
I, aleshores, un canvi molt especial...
El 2022 em vaig convertir en mare per primera vegada i, el 2025, vaig tornar a ser-ho.
La maternitat no ha canviat el meu desig de ser psicòloga, però sí m'ha fet replantejar-me com necessito continuar exercint la professió. Ha aparegut la necessitat de trobar l'equilibri i una manera de continuar cuidant una part de mi que estimo profundament, la meva professió, sense haver de deixar de cuidar-ne una altra igual d’important, la meva família.
I, a poc a poc, GUIRA va començar a agafar força.
Així, doncs, GUIRA recull molt del que he après des d’aquell 2011: de la universitat, de les associacions, de la sanitat pública, de les coordinacions amb les escoles, de les companyes amb qui he crescut professionalment i, sobretot, de totes les persones i famílies que m’han permès, i em permeten, acompanyar una part de la seva història.
Durant la carrera vaig tenir l’oportunitat de fer les pràctiques a APANAG, l’Associació de Pares de Nens amb Autisme de Guadalajara. Aquella experiència va marcar un abans i un després en la meva manera d’entendre l’autisme i, amb el temps, les neurodivergències. Però, sobretot, em va ensenyar una cosa que m’ha acompanyat des d’aleshores: que darrere de qualsevol diagnòstic hi ha una persona, una família i una història.